Com i per què acollir i potenciar el moviment a l’aula

Sovint s’enten l’aprenentatge com un procés essencialment mental en què l’acció del cervell es produeix quan estem immòbils i concentrats.

Contràriament, a AulaViva pensem que l’aprenentatge és la vida en si, i que la corporalitat és l’únic camí, donat que estem habitant un cos en tot moment: des del naixement fins a la mort.

El cos és software de l’aprenentatge. Ens permet percebre el món i relacionar-nos amb ell de manera simbiòtica. L’aprenentatge experiencial ens facilita la relació amb el món i la fa gratificant. El sistema nerviós humà està dissenyat per aprendre, i ho fa amb molta versatilitat. Moshé Feldenkrais sostenia que l’aprenentatge orgànic no és exclusiu de la primera infància, tal com també ha demostrat després la neurociència i la neuroeducació.

L’etapa 0-3 assenta les bases del futur. Els primers temps de vida és a través del desenvolupament motor com es formen les connexions neuronals que seran la base somàtica de totes les competències futures. Des del naixement fins als tres anys, les conquestes són principalment psicomotrius i funcionals i es donen en el joc autònom. L’infant recorre en poc temps tota l’evolució animal (rodar, reptar, gatejar, caminar, escalar, girar, grimpar; i després reversible: la vertical, la tombarella, caminar enrere, etc.) el que li permetrà l’autonomia de ser i estar al món.

En aquesta etapa cal per tant, oferir multitud d’experiències a terra, en diverses alçades i consistencies llibertat de moviment i de manipulació.

L’etapa 3-6 el model adult en el punt de mira. En aquesta fase es pefeccionen les conquestes motores i funcionals per a fer combinacions més complexes. Els infants exploren la parla a la vegada que integren l’acció motora.

Caldrà per tant oferir contextos rics on puguin reproduir allò que veuen en els adults i experimentar amb tot el cos, racons de joc simbòlic i psicomotriu

L’etapa 6-12 es pren consciència de les emocions i apareix el pensament abstracte, pel que es fa convenient l’aparició d’espais més individualitzats a on puguin estar en moments puntuals.

A partir dels dotze anys l’autoregulació de la corporalitat és essencial, donat que el cos canvia de manera radical i l’experiència que s’hagi tingut envers la corporalitat serà determinant per viure l’experiència vital de forma segura. És essencial sentir-se segur perquè el sistema sigui capaç d’estar concentrat en una altra cosa que no sigui la seva pròpia seguretat, i així es doni l’aprenentatge.

Poder tenir accés a l’aprenentatge asseguts a terra, a una cadira, a un puf, drets, corrents o estirats a terra; amb la llibertat de poder canviar de posició en funció de l’escolta interna, és essencial per un aprenentatge orgànic i una qualitat de vida (també en l’edat adulta).

A AulaViva pensem que és perjudicial oferir un temps limitat per la corporalitat i que va en contra de l’aprenentatge natural i definitiu.

A AulaViva apostem perquè els espais educatius ofereixin totes les opcions que li siguin possibles, i sovint son moltes més de les que sembla a primera vista. Tots es espais i aules poden ser AulesVives!

Autores: Ilona Muñoz y Mònica Martínez, membres d’AulaViva

Corporalitat i aprenentatge

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Aquest lloc web fa servir cookies per a que tinguis la millor experiència com a persona usuària. Si continues navegant és que dones el teu permís per a l'acceptació de les cookies i de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies